La dimensió psicosocial de la participació

Es mostren els aspectes, conceptes i processos que sovint es destaquen envers la participació, a més dels àmbits i temes en que s’apliquen, des de l’òptica psicosocial. Aquest finalitat més expositiva pretén ser el context a partir del qual situar algunes de les valoracions, interrogants i reflexions, orientades a situar el fenòmen del participació vers la construcció de la ciutadania i més concretament dintre del debat de la reapropiació de l’esfera pública, amb que finalitza l’articl

Psicología Ambiental. ¿Disciplina de la Psicología u Objeto Interdisciplinario?. Environmental Psychology. A Discipline of Psychology or an Interdisciplinary Object?

Although the Environmental Psychology is often defined as the study of the interrelationship between people and sociophysical environments, the interrogation that gives the title of this paper illustrates a frequent source of tension in any field, whose object of study is in the interaction among several elements (people, environment ...). To paraphrase the title of a section on the historical foundations of Environmental Psychology in Brazil, this tension refers to the issue of their identity and their uncertainties. Its author, José de Queiroz Pinheiro, then asked: ' In what 'area' are trying ?, Psychology (or Social Psychology) here applied to environmental problems? ¿Socio-Environmental Psychology? ¿Human Ecology? ¿Social Ecology? Or Environmental Psychology? » Such questions often lead to descriptions of the evolution of the 'areas', areas, disciplines or as we prefer to label their objects and ways of analysis. None pouring here a historiography of Environmental Psychology, nor only of its major milestones, we propose to show some of these questions, doubts and uncertainties revisiting the main perspectives and agendas of future, around its interdisciplinary nature. Our goal is to reveal some elements about the tension between the dimension as a discipline and the claim of interdisciplinarity in the evolution of Environmental Psychology. To meet this objective we review some reflections made about what it is and where it goes the discipline. Many of these contributions come from authors considered leaders in their geographic areas of influence, from meetings, conferences and seminars or 'commissions' in the form of articles, chapters in handbooks or monographic revision numbers and / or conceptual foundation. To do this, we start with a brief remark of the study of human-environment interaction in the relationship between disciplines and the presentation of some milestones in the history of Environmental Psychology to show some of its axes of tension, which are focussed into to check the agendas of questions and lines of future research and development and the epistemological approaches and methods that arise, ending with a final reflection before conclusions

ENVIRONMENTAL PSYCHOLOGY , A DISCIPLINE OF PSYCHOLOGY OR AN INTERDISCIPLINARY OBJECT?

Aunque la Psicología Ambiental se suele definir por el estudio de la interrelación entre las personas y los entornos sociofísicos, la interrogación que da título a este texto ilustra una frecuente fuente de tensión en cualquier ámbito, cuyo objeto de estudio se halle en la interacción de varios elementos (personas, entorno...). Parafraseando el título de un apartado sobre los fundamentos históricos de la Psicología Ambiental en Brasil, esta tensión remite al asunto de su identidad y sus incertidumbres. Su autor, José de Queiroz Pinheiro, se preguntaba entonces: ¿De que “área” estamos tratando aquí?, ¿Psicología (o Psicología Social) aplicada a problemas a mbientales? ¿Psicología Socioambiental? ¿Ecología humana? ¿Ecología social? ¿O Psicología Ambien tal? (Pinheiro, 2001, p. 14). Este tipo de preguntas suelen conducir a descripciones del devenir de las “áreas”, ámbitos, disciplinas o como se prefieran etiquetar sus objetos y miradas de análisis. Sin ánimo de verter aquí una historiografía de la Psicología Ambiental, ni tan sólo de sus principales hitos, proponemos mostrar algunas de sus preguntas, dudas e incertidumbres —visitando sus principales perspectivas, indicaciones y agendas de futuro—, en torno a su naturaleza interdisciplinar. Nuestro objetivo es revelar algunos elementos con que se teje la tensión entre, la acotación como disciplina y la reivindicación de la interdisciplinariedad, en el devenir de la Psicología Ambiental. Para afrontar dicho objetivo se revisan algunas reflexiones vertidas en torno a lo qué es y hacia dónde va la disciplina. Muchas de estas aportaciones provienen de autores que son considerados referentes en sus áreas geográficas de influencia, a partir de encuentros, conferencias, congresos y jornadas o “encargos” en forma de artículos, capítulos de handbooks o números monográficos de revisión y/o de fundamentación conceptual. Para ello empezamos con una breve acotación del estudio de la interacción persona-entorno, con la relación entre disciplinas que la define (primer apartado) y la presentación de algunos hitos de la historia de la Psicología Ambiental (segundo apartado), con el fin de mostrar algunos de sus ejes de tensión, los cuales se concretan algo más al revisar sus agendas de preguntas y líneas de desarrollo e investigación futuras (tercer apartado) y las aproximaciones epistemológicas y los métodos con que se plantean (cuarto apartado), para terminar con un reflexión final (quinto apartado), antes de las conclusiones.Although the Environmental Psychology is often defined as the study of the interrelationship between people and sociophysical environments, the interrogation that gives the title of this paper illustrates a frequent source of tension in any field, whose object of study is in the interaction among several elements (people, environment ...). To paraphrase the title of a section on the historical foundations of Environmental Psychology in Brazil, this tension refers to the issue of their identity and their uncertainties. Its author, José de Queiroz Pinheiro, then asked: “In what "area" are trying ?, Psychology (or Social Psychology) here applied to environmental problems? ¿Socio-Environmental Psychology? ¿Human Ecology? ¿Social Ecology? Or Environmental Psychology?» (Pinheiro, 2001, p. 14) Such questions often lead to descriptions of the evolution of the "areas", areas, disciplines or as we prefer to label their objects and ways of analysis. None pouring here a historiography of Environmental Psychology, nor only of its major milestones, we propose to show some of these questions, doubts and uncertainties –revisiting the main perspectives and agendas of future, around its interdisciplinary nature. Our goal is to reveal some elements about the tension between the dimension as a discipline and the claim of interdisciplinarity in the evolution of Environmental Psychology. To meet this objective we review some reflections made about what it is and where it goes the discipline. Many of these contributions come from authors considered leaders in their geographic areas of influence, from meetings, conferences and seminars or "commissions" in the form of articles, chapters in handbooks or monographic revision numbers and / or conceptual foundation. To do this, we start with a brief remark of the study of human-environment interaction in the relationship between disciplines and the presentation of some milestones in the history of Environmental Psychology to show some of its axes of tension, which are focussed into to check the agendas of questions and lines of future research and development and the epistemological approaches and methods that arise, ending with a final reflection before conclusions

La apropiación del espacio: una propuesta teórica para comprender la vinculación entre las personas y los lugares

The links between people and places have been explained from several points of view in social science literature. Place-attachment, place-identity, social urban identity, and symbolic urban space are some of the main concepts used to describe the interaction between people and their environments. A dialectical approach to the appropriation of space may be able to address some of these concepts in a more comprehensive way. Besides its impact within the scientific community, the approach is useful in applied questions such as the social construction of public space, civic responsibility, citizenship, and economic, social, and environmental sustainability, and contributes theoretical and empirical elements for fairer and more effective methods of social interaction in accordance with new social demands

Procés d'apropiació de l'entorn: una proposta explicativa i la seva contrastació, El

La pregunta inicial d'aquesta tesi doctoral és comprendre els processos pels quals les persones es vinculen als seus barris de residència. Un interrogant que s'emmarca dintre d'una curiositat més general per la relació de les persones i els entorns i pels processos de creació de l'espai públic, principalment des del seu vessant psicosocial, i la relació d'aquests processos amb altres aspectes com el significat i la identitat dels llocs, a més de la forma de viure un del entorns quotidians més immediats com és el barri. L'objectiu general de la recerca és elaborar un model teòric d'anàlisi del procés de l'apropiació de l'espai i realitzar la seva contrastació empírica en un barri de Barcelona.Es parteix d'una aproximació teòrica centrada en l'apropiació del espai (Korosec-Serfaty, 1976; Pol, 1996, 2002a; Wiesenfeld, 1997), tenint en compte altres desenvolupaments teòrics propers en la relació de les persones amb els entorns, com són: la topophilia (Tuan, 1974a); la dependència del lloc (Stokols, 1981); la identitat de lloc (Proshansky, Fabian i Kaminoff, 1983); el sentit de lloc (Hay, 1998); la satisfacció residencial (Amérigo, 1990, 1995); la satisfacció i el sentit de comunitat (Hummon, 1992); la identitat d'assentament (Feldman 1990); la identitat urbana (Lalli, 1992); la identitat social urbana (Valera, 1993, 1996a, 1997; Valera i Pol, 1994); l'espai simbòlic urbà (Valera, Guàrdia i Pol, 1998); l'aferrament o lligam amb el lloc (Altman i Low, 1992; Hidalgo, 1998).El model d'anàlisi del fenomen de l'apropiació elaborat finalment ve configurat per tres dimensions. El lligam amb el barri o el que podem anomenar la manifestació del que els veïns experimenten envers la vivència d'apropiació del seu barri, és la dimensió que pretén ser explicada per les altres dues dimensions: l'acció i la identificació. La dimensió de l'acció es subdivideix en tres components: accions quotidianes, accions orientades cap el barri i accions envers el projectes de futur.La contrastació empírica del model contempla una aproximació metodològica de caire qualitatiu, a partir d'observació participant, entrevistes i la consulta de documents, amb una altra aproximació de signe quantitatiu a partir de l'aplicació d'un qüestionari a una mostra de la població del barri de la Trinitat Nova de Barcelona. L'aproximació qualitativa, caracteritzada per una actitud etnogràfica, va permetre conèixer la realitat en la qual s'efectuà el contrast, el barri de la Trinitat Nova, els seus espais, la seva gent, les seves vivències i els significats atorgats per la gent que hi viu, a més de la seva narració històrica del barri i les seves inquietuds i accions empreses davant la futura remodelació urbanística. Juntament amb la recerca teòrica i la indagació envers la història del barri, aquest atansament permeté construir l'instrument de mesura de caràcter més quantitatiu. L'aproximació quantitativa suposà l'elaboració d'un qüestionari distribuït en una mostra conformada per 400 persones del barri, respectant les quotes presents en la població del barri relatives als grups d'edat, el gènere i l'afectació del propi habitatge per la futura remodelació urbanística del barri. La triangulació dels resultats obtinguts en una i altra aproximació metodològica permeten continuar sostenint el model proposat, delimitat per la relació que l'acció i la identificació tenen sobre el lligam amb el barri, com a principals dimensions del fenomen de l'apropiació

La construcción desplazada de los vinculos persona-lugar: una revisión teórica

One of the issues that environmental psychology has explored is the study of the meaningful bonds that people have with places. Previous studies have focused mainly on the relationship with socio-physical settings, both fixed and materially available for the person (dwelling, neighbourhood, city). However, the current possibilities of mobility, displacement and minimization of distances defining contemporary so cieties underpin particular situations that challenge this static and material conception of people-place bonds. This paper presents a theoretical overview of the approaches within the discipline that can contribute to the exploration of people-place bonding processes under conditions of displacement or dislocation. Studies concerned with cognitive generalization devices, symbolic ties and linguistic-discursive constructions appear to be useful approaches, and invite us to reflect on the contemporary role of place in the processes of the constitution of subjectivity. Key words: environmental psychology, displacement, place, appropriation, attachment

El espacio público en conflicto: coordenadas conceptuales y tensiones ideológicas

En este artículo aportamos herramientas conceptuales y argumentativas para pensar y problematizar la noción de "espacio público". Comenzamos esbozando los principales marcos discursivos desde los que se define "el espacio público" como objeto de reflexión en los estudios urbanos. Asumiendo la crítica neo-marxista al ideal normativo del espacio público como estándar ideológico mistificador de desigualdades sociales estructurales, subrayamos la inadecuación teórica y política resultante de ignorar la naturaleza contestada del espacio público como ámbito de territorialización de procesos y luchas sociales más amplios. Desarrollamos esta concepción crítica del espacio público como un lugar en el que se articula materialmente una disputa de orden ideológico en torno a la definición de los contornos de la publicidad legítima y la naturalización clasista del derecho a censurar y a excluir. Finalmente, señalamos algunas de las modalidades de conflicto urbano más prominentes que apuntalan esta visión desestabilizadora del espacio público normativo. In this article we provide conceptual and argumentative tools to think and to problematize the notion of "public space". We start outlining the main discursive frames that are usually used to define "the public space" as a research object in urban studies. Drawing on the neo-Marxist critique to the normative ideal of public space as an ideological standard that mystifies structural social inequalities, we underline the theoretical and political inadequacy that derives from ignoring the contested nature of public space as an arena for the territorialisation of broader social struggles. We develop this critical view of public space as a site in which an ideological dispute takes place, revolving around the definition of the boundaries of the legitimate publics and the classist naturalization of the right to exclude. Finally, we outline some of the most common modalities of urban conflict that underpin this destabilizing view of the normative public space

Espacios híbridos, espacios humanos, para un futuro “viable”: revisitando la psicología ambiental

Llibre d'actes: Congrés Internacional de Psicologia Ambiental, que inclou el XII Congrés de Psicologia Ambiental (PsicAmb) i les VI Jornades Científiques de l'ArpEnv. Barcelona, 22-25 octubre 2013.Este libro es una recopilación de los trabajos presentados en el Congreso Internacional de Psicología ambiental “Espacios híbridos, espacios humanos, para un futuro “viable”: revisitando la Psicología ambiental”, celebrado en Barcelona los días 22 a 25 de octubre de 2013. En este encuentro se hizo coincidir el XII Congreso de Psicología de Psicamb (asociación que reúne la Psicología ambiental desarrollada en la Península Ibérica y las islas Canarias y Baleares) con las 6as jornadas científicas del ArpEnv (asociación de Psicología ambiental de la área francófona europea), además de estar abierto a las aportaciones de otros colegas de todo el mundo

La creació 'd'estudis de cas' per part de l'alumnat: superant el buit entre la teoria i la pràctica. Els alumnes com a protagonistes en el desenvolupament de competències

En general, el professorat universitari interessat en la participació de l'alumnat, té provat que els estudis de cas proporcionen una base fèrtil per a l'aplicació de conceptes a situacions del món real. L'estudi correlacional presentat aquí ha tingut com objectiu que l'alumnat de psicologia social de la Universitat de Barcelona experimentés com a subjectes actius del seu procés d'aprenentatge, creant estudis de cas. Com a resultat, l'alumnat ha fet un aprenentatge significatiu que l'ha beneficiat també en l'examen final, en la nota de final de curs i en la seva satisfacció amb l'assignatura

The impact of writing case studies: Benefits for students' success and well-being

University professors often use case studies because they provide a fertile basis for the application of theoretical concepts to real world situations, enhancing student participation. The present correlational study aims to present social psychology's students from the University of Barcelona (UB) as active participants of their learning process through their work with case studies. Results demonstrate that students made significant learning through the writing of case studies, which has benefited their results in the final exam, course grades, and course's satisfaction